Setembre

Bufff...fa molt i molt temps que no escric res, així que faré un breu resumet del que m'ha passat aquest últim mes i mig:

1. Vaig tornar a casa durant una setmana i em va servir per adonar-me que estic tenint una oportunitat impressionant i que realment estic aprenent moltes coses aqui a Yale

2. Ma mare va venir a veure'm i vam anar a Washington DC i NYC

3. M'he discutit amb el meu company de pis pq és un putu guarro

4. La Nina em va deixar de parlar però avui ho hem arreglat

5. He passat un cap de setmana a Vermont per veure la ´tardor´

6. Ahir em vaig fer un any més vella

I res, he fet més coses però aquestes són les més interessants! Realment ara estic molt bé aquí, em porto bé amb tothom i me'ls estimo! I ja no crec que New Haven sigui una merda, m'agrada el lloc i tot!

petonets!

El mes d'agost ha passat volant!

Ja fa gairebé un mes que no he escrit res al blog...la meva falta de constància queda patent!

Bé, en aquestes setmanes han passat moltes coses i la meva moral ha sigut com una muntanya russa, més impressionant que el Dragon Khan!

La Carmen va tornar a Espanya el dia 10 d'agost, però abans vam celebrar-ho anant de festa per NY. A més a més hi havia el Henry i la Ingrid de vacances per allà i el resultat de tot plegat no va deixar de ser curiós. Ens va guiar un amic de la Ingrid i vam acabar sopant a un lloc amb un toro mecànic on totes les ties hi pujaven amb faldilla (i clar...el resultat final era que la faldilla passava a ser top!) i depsrés vam anar a ballar a un club a East Village (equivalent al Born de Bcn). M'ho vaig passar molt bé, vaig riure molt però la tornada va ser matadora! Dues hores en tren i després excursió amb el Shuttle fins a casa maten a qualsevol persona no tant jove...

Durant la setmana després vaig estar realment trista i avorrida...soleta i sense ningu amb qui fer les birres de la tarda-vespre. La Ning (noia xinesa companya de pis i lab) em cau bé, però molta conversa no té...és una mica sosa i tenim horaris diferents.

El dissabte 14 vam anar a Boston d'excursió..i m'encanta! Si mai heu de fer un postdoc als USA...que sigui a Boston! És una ciutat gran, amb moltes coses i la zona del port és molt i molt maca, a més a més el campus de Harvard també em va agradar! Espero que al Dani (amic d'aquí) li donguin la beca per anar-hi...així tindré lloc on estar-m'hi!

I aquest cap de setmana passat ha sigut mogudet...més o menys! El divendres el Francesc em va convidar a una BBQ amb els seus amics, va estar molt bé, gent molt maca. El dissabte me'l vaig passar a NY amb el Vilaró a Chinatown...i no cal que hi aneu mai (fa pudor a peix podrit i està brut!) i després passejant per Greenwich (aquí si!). I al vespre-nit vaig anar a veure una peli a cal Francesc, que tb hi era la Ning.

O sigui que no paro els caps de setmana, però entre setmana això és mooooolt avorrit: casa-lab-casa, algun dia al gimnàs o algun soparet (ahir a casa el Mauro i la Nina), però bàsicament de casa a la feina...i són moltes hores!

Ah...i lo de la moral...si aquest mail l'hagués escrit ahir...hagués sigut depriment, la feina no va 100% com jo voldria i no tenia massa clar què en treuria d'aquesta estada...Suposo que la meva cara de feia uns dies era maca de veure i avui el Francesc ha vingut a preguntar-me com estava i hem estat parlant de l'estada, de com estic i de les meves expectatives...m'ha costat, pq ja sabeu que jo no parlo de sentiments però al final m'ha anat molt bé! A més a més l'Andrea tb em va veure fatal ahir i avui m'ha portat un pastís apte per diabètics que ha preparat...més maca!

Doncs res, que sembla que remuntem! I a més a més en una setmana seré per terres catalanes!!!!!!!!! I ho necessito...si més no per fer el canvi d'armari, que aqui ha començat el fred i semblo una ceba però amb sandàlies...avui anava una mica guachurrili, que diriem amb la Laura.

I, a vegades, ens en sortim...

Provem d'encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.

Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

.Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.

Intentem trampejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.

I després tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Avui m'ha vingut al cap aquesta cançó dels Manel...porto uns dies que penso que me n'estic ensortint..la gent pensa que sóc sociable, que sé parlar anglès i que tinc criteri...Però la meva falta d'habilitats socials i la meva vergonya les segueixo notant. Em cansa fer veure que m'interessen segons quins temes i parlar per parlar...si no tinc res a dir o no sé què dir, callo...i això no es porta. 

De fet, si faig una llista de la quantitat de coses que estic fent semblaria realment que m'ho estic passant de conya, però pel que m'esta servint és per coneixe'm més i capficar-me en les meves limitacions...Crec que haig d'apendre a deixar-me anar i no pensar tant...seria bo per la meva salut mental! Sort que no tinc massa temps per donar-hi voltes!

Bé, no us preocupessiu pas, estic bé i m'està servint de molt tot això. No només per la feina (que tela el que estic aprenent) sino per la vida personal tb!

dia rodó

Avui ha sigut un dia feliç!!!! Ja tocava! De fet sóc fàcil de contentar...
m´he passat el dia fent un programa i m´ha sortit bé i he après a fer moooltes coses de programació que no sabia. He anat a l´Stockroom (super ple de productes per al lab...inclosos medis, enzims, kits varis, reactius...) i és una passada tenir les coses així de ràpid...del pal: ay va que no tengo este enzima..pues voy un momento al super a cogerlo...com qui va a buscar llet.
I ara al vespre he anat a la cata de vins espanyols que organitzava el GPSCY (Graduate and Postdocs Students Center at Yale...o sigui bar per pre i postdocs) i ha sigut impressionant! Vins, formatges bons, xoriço, truita de patates, pa amb tomàquet...amazing!!!! I per últim, com a sorpresa especial el vi que més m'emociona (si, emocionar és la paraula) del món: Les Terrasses, un Priorat impressionant de la bodega de Alvaro Palacios. Ha sigut veure'l i gairebé plorar, m'he sentit com a casa i he recuperat la meva vida de petita-burgesa pija catalaneta per un moment. A més a més el noi encarregat de la cata també és fan d'aquest vi i hem estat parlant molta estona sobre vins, cosa que m'encanta.

És impressionant com una petita ampolla de vi et pot transportar a casa, no ha calgut ni orbrir-la per ser feliç per un instant. 

masses coses al cap

M'han passat moltes coses des de l'última entrada: un segon viatge a NY amb nit inclosa, l'arribada de la Ning a casa i al lab, la final de la World Cup i la conseqüent remullada a la font del Green, les noves classes de Yoga,...i moltes altres petites coses.
Però el més important és que el meu estat d'ànim ha canviat radicalment. No estic bé aquí, no em surten les coses del lab i estic cansada d'haver de fer esforços constantment per entendre a la gent (no només l'idioma sinó les actituds i les dobles lectures de les coses), per entendre el país com funciona i per fer veure que sóc sociable quan tots sabem que no ho sóc...sóc una petita burgesa catalana, sovint prepotentejo i sóc classista intel·lectualment parlant. I aquí m'haig de fer amb gent espanyola i fer veure que m'alegro que hagi guanyat el mundial (i aguantar els viva españa o els español, español, español oeoeoeo), no puc prepotentejar en anglès i avui he descobert que la Nina s'ha fet xecs amb la Hello Kitty,  a la Ning li agraden les pelis de Crepusculo i a la Carmen la roba del Pimkie (i ho admet...).
A més a més, l'única persona interessant era el Dani, perquè podiem parlar de tot i va marxar el dijous cap a Madrid i el trobo a faltar. Segurament tornarà a Boston al setembre...però Boston està a 2h d'aquí.

Ja em passarà...és qüestió d'ampliar horitzons i no tancar-me en mi mateixa i en el meu petit món. Quan estic a casa em cansa i m'ho ofego però ara el trobo a faltar. De moment, avui sembla que la feina ha anat millor...mica en mica...

cap de setmana mogudet

Aquest cap de setmana passat ha sigut complert. Us faré una llista ràpida de les coses que he fet:

- El divendres festa per New Haven...i hi ha llocs per sortir!!!!! Sembla impossible...Us heu d'imaginar un poble que no té gaire de res...hi ha algun bar, molts restaurants i hamburgueseries i poca cosa més...

- El dissabte a la platja més propera i que s'hi pot arribar amb bus. Cutre de collons i plena de negres i latinos. Una cosa que m'ha sorprès és que es banyen vestits, amb la samarreta posada per por a cremar-se! I me'n he adonat que m'encanta la Costa Brava.

- El diumenge NEW YORK!!!! sisisis per fi! A més a més er el dia de l'orgullo Gay i la ciutat estava plena de gent. Molt divertit! Ara, la primera impressió és que és com si estigués en una peli, no m'ho acabava de creure que estigués allà...suposo que quan hi vagi amb més calma la podré viure millor. El diumenge va ser un visto i no visto.

I res, us penjo també un video que vaig grabar a Times Square!

Beijing o Amazones? Ai no calla, que estic a New Haven!

Bé, fa molts dies que no publicava res...ja us vaig anunciar la meva falta de constància! I ja he rebut queixes...

La meva vida es divideix en dues grans localitzacions:

1. Beijing: si amics, no només visc amb dos xinos sino que han portat a la familia! El xino que no parla gaire anglès ha portat a la dona i a la filla que no parlen GENS d'anglès. A més a més es tanquen a la seva mini-habitació i ell dorm al sofà-llit del menjador...bastant estrany tot plegat! I com estan amb jet-lag de la ostia (són 12h de diferència!) doncs fan soroll a hores que la resta dormim...i molesta! Sort que tenen previst marxar en 2-5 dies...no he acabat de determinar quan exactament!

I l'altre xino, el friki, ha portat al seu pare que parla anglès rudimentari però el parla! L'he vist 5 min i ha tingut el detall de presentar-me'l i tot! A més a més aquest noi és simpàtic i ja porta 4 anys visquen aquí a New Haven. Em cau bé, m'ha aconseguit una cafetera!!!!!! Només per això ja serem bons amics.

I bé, com podeu comprobar estic rodejada de xinos: 5 a casa i 4 a la feina...és una plaga! Al final si que serà un xino i no un macumba...ja tenies raó Enric!

2. Amazones: la calor i la humitat impressionant que fa en aquest lloc em recorda al clima d'una selva tropical. Ara mateix està plovent moltíssim però la xafogor es asfixiant. El diumenge després de ploure vaig quedar amb la Carmen per anar a fer un brunch pel centre i de l'asfalt dels carrers sortia vapor d'aigua...no ho havia vist mai! Ja no sé com vestir-me, crec que faré com la Nina (alemanya) que porta sempre una muda de rencanvi per si fa calor o fred.

I bé, he fet més coses: he anat a un concert de gospel al centre, a sopar amb el grup d'espanyols, avui he anat a dinar amb la gent del lab a una pizzeria per celebrar l'aniversari de la Nina...em vaig adaptant, vaig coneixent a més gent, més llocs on anar a pendre algo i que no em clavin, ja no em perdo al gimnàs i ja no vaig amb plànol per la ciutat...són petites coses que em van fent feliç però també tinc moments tristos. Us trobo a faltar a tots, el cafè de la nespresso dels matins amb les nenes, les birres al Mirallet, els piques dels sopars de divendres al Sui, la mam i el pintxitu...

Però estic bé! (Anna és en serio...no com altres vegades). 

I només dir-vos:

晚安 pronunciat Wan'an o el que és el mateix, bona nit!