Bé, fa molts dies que no publicava res...ja us vaig anunciar la meva falta de constància! I ja he rebut queixes...
La meva vida es divideix en dues grans localitzacions:
1. Beijing: si amics, no només visc amb dos xinos sino que han portat a la familia! El xino que no parla gaire anglès ha portat a la dona i a la filla que no parlen GENS d'anglès. A més a més es tanquen a la seva mini-habitació i ell dorm al sofà-llit del menjador...bastant estrany tot plegat! I com estan amb jet-lag de la ostia (són 12h de diferència!) doncs fan soroll a hores que la resta dormim...i molesta! Sort que tenen previst marxar en 2-5 dies...no he acabat de determinar quan exactament!
I l'altre xino, el friki, ha portat al seu pare que parla anglès rudimentari però el parla! L'he vist 5 min i ha tingut el detall de presentar-me'l i tot! A més a més aquest noi és simpàtic i ja porta 4 anys visquen aquí a New Haven. Em cau bé, m'ha aconseguit una cafetera!!!!!! Només per això ja serem bons amics.
I bé, com podeu comprobar estic rodejada de xinos: 5 a casa i 4 a la feina...és una plaga! Al final si que serà un xino i no un macumba...ja tenies raó Enric!
2. Amazones: la calor i la humitat impressionant que fa en aquest lloc em recorda al clima d'una selva tropical. Ara mateix està plovent moltíssim però la xafogor es asfixiant. El diumenge després de ploure vaig quedar amb la Carmen per anar a fer un brunch pel centre i de l'asfalt dels carrers sortia vapor d'aigua...no ho havia vist mai! Ja no sé com vestir-me, crec que faré com la Nina (alemanya) que porta sempre una muda de rencanvi per si fa calor o fred.
I bé, he fet més coses: he anat a un concert de gospel al centre, a sopar amb el grup d'espanyols, avui he anat a dinar amb la gent del lab a una pizzeria per celebrar l'aniversari de la Nina...em vaig adaptant, vaig coneixent a més gent, més llocs on anar a pendre algo i que no em clavin, ja no em perdo al gimnàs i ja no vaig amb plànol per la ciutat...són petites coses que em van fent feliç però també tinc moments tristos. Us trobo a faltar a tots, el cafè de la nespresso dels matins amb les nenes, les birres al Mirallet, els piques dels sopars de divendres al Sui, la mam i el pintxitu...
Però estic bé! (Anna és en serio...no com altres vegades).
I només dir-vos:
晚安 pronunciat Wan'an o el que és el mateix, bona nit!