M'han passat moltes coses des de l'última entrada: un segon viatge a NY amb nit inclosa, l'arribada de la Ning a casa i al lab, la final de la World Cup i la conseqüent remullada a la font del Green, les noves classes de Yoga,...i moltes altres petites coses.
Però el més important és que el meu estat d'ànim ha canviat radicalment. No estic bé aquí, no em surten les coses del lab i estic cansada d'haver de fer esforços constantment per entendre a la gent (no només l'idioma sinó les actituds i les dobles lectures de les coses), per entendre el país com funciona i per fer veure que sóc sociable quan tots sabem que no ho sóc...sóc una petita burgesa catalana, sovint prepotentejo i sóc classista intel·lectualment parlant. I aquí m'haig de fer amb gent espanyola i fer veure que m'alegro que hagi guanyat el mundial (i aguantar els viva españa o els español, español, español oeoeoeo), no puc prepotentejar en anglès i avui he descobert que la Nina s'ha fet xecs amb la Hello Kitty, a la Ning li agraden les pelis de Crepusculo i a la Carmen la roba del Pimkie (i ho admet...).
A més a més, l'única persona interessant era el Dani, perquè podiem parlar de tot i va marxar el dijous cap a Madrid i el trobo a faltar. Segurament tornarà a Boston al setembre...però Boston està a 2h d'aquí.
Ja em passarà...és qüestió d'ampliar horitzons i no tancar-me en mi mateixa i en el meu petit món. Quan estic a casa em cansa i m'ho ofego però ara el trobo a faltar. De moment, avui sembla que la feina ha anat millor...mica en mica...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Martona, això que et passa és normal. Forma part de l'experiència. No t'hi has de capficar tant! Com més hi pensis i ho analitzis, pitjor. Tot i això, veig que intentes ser positiva (de mica en mica...). Anima't i pensa que així apreciaràs molt més el que ara enyores. Un petonet.
ResponElimina